Masia Museu Serra ha cedit algunes peces de la seva colecció privada obra d’Ismael Smith i Antoni Serra i Fiter amb motiu de la exposició temporal que acull al MNAC dedicada al primer artista.
Revisar a fons la trajectòria d’Ismael Smith Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972) era tasca pendent de la història de l’art català. Va ser famós els primers anys de la seva carrera, però el 1919 va marxar a viure als Estats Units i aleshores va començar el procés del seu oblit. Allà no es va poder integrar com aspirava i va anar deixant la pràctica de l’art per dedicar-se a l’estudi de la cura del càncer, d’una forma naïf i obsessiva. El 1960 va acabar internat, contra la seva voluntat, al sanatori psiquiàtric de Bloomingdale, als afores de Nova York. A Catalunya no fou un artista oblidat del tot, però se’l va mantenir acotat al terreny de la il·lustració satírica i del bibelot, per la seva producció transgressora, sempre al límit, en el món d’ordre del noucentisme en el qual estava immers.
La deformació de caràcter grotesc o expressionista en l’escultura, l’ambigüitat sexual de les figures masculines i femenines dels dibuixos, o les escenes esperpèntiques dels gravats no encaixaven en el plàcid mediterranisme que s’estava imposant com a única sortida al modernisme. Era una obra inquietant i variada, que va anar quedant al marge del discurs oficial fins a arribar al desclassament i el menyspreu. La seva figura no es començà a revisar fins després de mort, gràcies als esforços d’alguns dels seus admiradors més fidels.
L’exposició es divideix en cinc àmbits: el personatge, el dibuixant, l’escultor, el gravador i el tràgic final de l’artista.
Deixeu un comentari